dimecres, 13 / octubre / 2010 a les 20:34
Les paraules no són sentiments. Són un esglaó més en el camí que ens desvetlla els més ben guardats secrets, aquells que sentim i assaborim amb nitidesa cristal·lina i ens fan maldestres quan provem d’esculpir-los a cops de paraula.
Els sentiments són gestos, esguards, carícies, un somriure inesperat i també, perquè no? La rutina d’aixecar-se cada dia per preparar un esmorzar que ningú no ha demanat, però que tots esperen.
L’amor és l’imperi dels millors sentiments, però tenir-los i sentir-los és, de ben segur, molt més que tot això.
Quan per primera vegada et vaig tenir entre els meus braços, dues grans llàgrimes van rodolar pel meu rostre i, de seguit, un petó. Res més, cap paraula, res no era prou gran per donar forma al meu caos interior. Avui encara no hi he posat ordre, i espero no fer-ho mai, la llibertat empara allò que sento i que tan sols dues paraules ho poden resumir amb relativa certesa: T’estimo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario