Ara, que els meus cabells són blancs i curts,
és quan penso en tot el que he viscut.
Ara, quan la pell se’m fa eixuta,
deixo de banda tota disputa.
Ara, que ja no tinc l’esguard dolç,
no em prenc la vida com un pols.
Ara, que necessito ulls de vidre,
la gaudeixo, com el millor llibre.
Ara, quan el cos em diu la veritat,
estimar esdevé necessitat.
Ara, que ja tinc arrugues marcades,
penso que sóc jove encara.
Ara, que em sento menys egoista,
em lliuro als plaers més altruistes.
Ara, que ja no em fa por parlar,
es quan trenco els llindars.
Ara, que em sento tan lliure,
veig que...tot just, he començat a viure!.
és quan penso en tot el que he viscut.
Ara, quan la pell se’m fa eixuta,
deixo de banda tota disputa.
Ara, que ja no tinc l’esguard dolç,
no em prenc la vida com un pols.
Ara, que necessito ulls de vidre,
la gaudeixo, com el millor llibre.
Ara, quan el cos em diu la veritat,
estimar esdevé necessitat.
Ara, que ja tinc arrugues marcades,
penso que sóc jove encara.
Ara, que em sento menys egoista,
em lliuro als plaers més altruistes.
Ara, que ja no em fa por parlar,
es quan trenco els llindars.
Ara, que em sento tan lliure,
veig que...tot just, he començat a viure!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario