Pol

dissabte, 20 / febrer / 2010 a les 00:17




Avui fa 18 anys vaig entendre la vida diferent, la vaig començar a mirar des d’una finestra que desconeixia oberta.

De cop, vaig deixar de ser egoista per convertir-me en una altruista penedida per no haver entès que, més enllà d’un mateix, hi ha vida. També de cop, vaig saber que m’acabava de convertir en la portadora d’un manyoc de sentiments i lligams que tu, com jo, no arribaràs a entendre fins que la vida et brindi el moment.

Des d’aquell dia sé que el que jo entenia com assetjament, era amor, que no em fiscalitzaven, tan sols em protegien.

Sóc conscient de tot això i més. Per aquest motiu, com també van fer amb mi, lluito perquè em comprenguis. I sé que un dia ho faràs, tot i que em sorprèn el fet que tu vagis molt per davant del meu jo adolescent.

Avui vull dir-te allò que ja saps i que jo intueixo cada vegada que t’acostes a mi i em regales un petó fortuït i inesperat. Avui vull dir-te: gràcies per ser tu el meu fill, per haver-me ensenyat tantes coses, per fer-me lluitar per ser millor o, simplement, per ser-hi i omplir una part tant important de la meva vida.

FELICITATS PELS TEUS 18 ANYS POL. T’ESTIMO.